TABÚS I CÀNCER DE VULVA

Encara que hem avançat molt socialment existeixen certs tabús relacionats amb el cos de la dona i aquests es perpetuen quan parlem de canvis que afecten al seu cos. Poso per exemple la regla. Se’n parla amb la tranquil·litat que se’n parla d’un altra fet. Soc professora de secundaria i en una escola de classe mitjana culta i puc afirmar que encara que s’ha avançat respecte a la meva generació que ens passàvem les compreses d’amagat i parlàvem de “tinc la cosa”, encara s’amaga. Nenes que no s’atreveixen a dir-ho, nens que veus que estan a punt de fer-ne mofa. I que dir de la menopausa, no tan sols s’amaga sinó que dir que una dona és menopàusica té una connotació encara clarament negativa, com un insult. I estem parlant d’etapes naturals de la vida de la dona! Imagineu què passa quan apareix una malaltia ja de per si tabú, com el càncer i a més en la vulva d’una dona gran!

La mare ens va donar una gran lliçó ja que no va amagar ni la paraula càncer ni va amagar la zona on estava. Però encara em ressona dins el cap el primer diagnòstic del metge de capçalera: “Res, dona, això és típic de les dones grans, que se’ls hi assequen els llavis..” Sense més. Hagués passat el mateix si el bultet hagués aparegut al dit, al nas??